UN BETLEM SINGULAR
Les representacions del Betlem de Tirisiti es celebren a la ciutat
d'Alcoi des de fa més de cent anys i són hereves, potser quasi úniques,
d'una llarga tradició mediterrània de teatres de titella, format menut i
temàtica amb elements populars i religiosos. Aquest substrat tan
particular qualla en el marc de la industrialitzada societat alcoiana de
meitat del segle XIX.
El betlem, que reuneix elements argumentals coneguts, n'afegeix també
d'altres heterogenis on s'hi reflecteixen costums locals o fets
singulars protagonitzats per personatges tipificats o altres que el
públic pot fins i tot reconèixer. S'ha fet evident que el Betlem té els
arrels ben assentats en l'estima popular i, per això, el nivell
d'exigència quant a la seua conservació i difusió, creixen cada nova
temporada. El públic es compta per milers i la demanda sempre supera
l'oferta del Nadal anterior, obligant a anticipar les representacions
fins els primers dies de desembre.
Quant a la tècnica, cal remarcar que els titelles són del tipus
anomenat "de peu i vareta". Això vol dir que els perots, muntats sobre
varetes verticals, corren per l'escenari pel si d'unes guies practicades
entre els diversos elements escènics. Els manipuladors, des de baix i a
recer de les mirades del públic, imprimeixen els diversos moviments
longitudinals, transversals i oscil·lacions de les figures, i apleguen a
dotar-les d'una notable agilitat. Precisament aquesta manipulació
característica, quasi desapareguda a favor d'altres com el fil, el guant
o el teatre negre, és un dels factors que aporten major interès al
betlem, com ho és també la vocalització dels personatges mitjançant l'ús
d'una llengüeta metàl·lica, el significatiu bilingüisme i el paper del
narrador que estimula la participació del públic.
Com a consideració final, remarcarem el gran valor històric i
antropològic del Betlem de Tirisiti d'Alcoi. Potser, junt amb un altre
petit espectacle de titelles de Cadis, siga l'esdeveniment més singular i
antic encara vius, d'aquest format, a l'Estat Espanyol. Ens trobem amb
un elements singulars del bagatge cultural col·lectiu. En el cas del
Tirisiti, podem parlar d'un trasplantament vigorós des d'una altra època
que ens apropa a la societat d'abans i a les generacions que ens han
precedit.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada